Projecte HORTANTONI

En dani ens fa arribar un projecte d’hort urbà, ecològic i comunitari de Sant Antoni: HORTANTONI. Neix de Xarx@ntoni, la Xarxa Comunitària de Sant Antoni, i és impulsat des de la seva Comissió de Consum Responsable i Sostenibilitat. Més informació a continuació:

PROJECTE HORTANTONI

Una proposta elaborada per Xarx@ntoni

1.    RESUM DEL PROJECTE

El projecte Hort urbà, ecològic i comunitari de Sant Antoni: HORTANTONI, neix de Xarx@ntoni, la Xarxa Comunitària de Sant Antoni, i és impulsat des de la seva Comissió de Consum Responsable i Sostenibilitat. Veure Annex.  1 Breu Memòria de Xarx@ntoni.

Aquest projecte vol acostar l’agricultura a l’entorn urbà des del cultiu de terres de forma coordinada entre un grup de veins i veïnes. El contingut del projecte se centre en tres objectius fonamentals:

    1. el treball comunitari, al generar un espai de trobada i interacció entre persones de diferents edats, gèneres, procedències,… que s’organitzen per a desenvolupar un treball conjunt.

l’educació, a partir de l’organització de tallers d’aacostar l’agricultura a l’entorn urbà des del cultiu de terres de forma coordinada entre un grup de veïns i veïnesi els usuaris del Centre de Dia de Sant Antoni . El contingut del projecte se centra en tres aspectes o objectius principals:

    1. la preservació del medi ambient, mitjançant la pràctica de l’agricultura ecològica i el compostatge a partir de residus domèstics.gricultura ecològica, compostatge a partir del reciclatge domèstic i alimentació saludable, així com informació i reflexió al voltant de temes com la sobirania alimentària, la crisi alimentària i la petjada ecològica.

 

2. BENEFICIS D’UN HORT A SANT ANTONI

El projecte Hortantoni neix a partir d’unes necessitats detectades en el barri i rodalies que expressem en aquest punt de forma positiva, és a dir des de la mirada del perquè d’aquest projecte, el què ens aporta. D’aquestes idees se’n desprenen alhora els valors i els principis bàsics d’aquest projecte.

  • Ens permet reconnectar amb la terra, en un espai tan urbanitzat com són els barris de Barcelona, molt allunyats de la natura. En el grup hi ha qui en diu oferir la possibilitat de “poner las manos en la tierra”, que al cap i a la fi és la nostra mare.

  • Coneixement i aprenentatge directe, tant per a adults com per a infants de la ciutat, sobre la procedència i el conreu d’allò que mengem. Ens ensenya a donar més valor als aliments i a reflexionar d’on vénen, qui els ha cultivat, com ho ha fet,…

  • Intercanvi de coneixements. Aprendre i ensenyar alhora. El treball en grup ens ensenya que tothom té coses per ensenyar i coses per aprendre. Hi ha qui sap d’agricultura, qui sap de compostatge, qui sap d’arquitectura, de plantes remeieres, de cuina, de fer front a les plagues,… En aquest sentit, especialment és important que no es perdi el coneixement i la saviesa que les persones grans tenen en aquest camp.

  • Generar espais de relació, coneixement i suport mutu entre els veins i veïnes del barri. Les relacions entre les persones generen autoestima, capacitat de tirar endavant, de donar i rebre favors,… El coneixement mutu genera xarxes de relacions infinites entre les persones, i permet alhora que es generin aquelles transformacions necessàries tant individuals com col·lectives per a fer front a les pròpies necessitats i per assolir un major benestar personal i de barri.

  • Voluntat de participar en la construcció de la ciutat i el barri que volem. Unir-nos per tal de generar capacitats d’incidència en el nostre entorn. Participació en el disseny i la construcció dels espais que ens envolten. I en el nostre cas el que voldríem són més espais verds al barri, que són molts escassos, i netejar l’ambient de pol·lució amb l’oxígen que ens generen les plantes.

  • Generar noves formes d’oci i de consum, noves formes de passar el temps en família, amb amics, amb companys de feina,… perquè tothom hi té cabuda. Espais de trobada que no siguin espais de consum com ho són bars, restaurants,…; espais en els que s’hi pugui conversar, desenvolupar una activitat, aprendre els uns dels altres i que estiguin a l’aire lliure!!!

  • Aquest projecte posa de manifest i ens fa reflexionar i reivindicar una solució a les conseqüències de les actuals polítiques del sòl i de la propietat privada, mitjançant les quals s’està permetent que hi hagi pisos i solars buits malmetent-se i acumulant brutícia durant anys i anys, mentre hi ha persones que es troben al carrer sense un lloc per viure, o projectes innovadors com aquest que podrien fer de les ciutats i els barris un lloc més humà i més digne per a tothom.

  • Acostar-nos, o posar el nostre granet de sorra en la construcció d’un món menys dependent de l’energia, més autosuficient i ecològic.

 

3. HISTÒRIC DEL GRUP HORTANTONI

Hortantoni sorgeix a partir d’un Plenari de la Comissió de consum responsable i sostenibilitat, en la que quatre persones es mostren interessades i s’engresquen a organitzar aquest grup específic d’horts.

 

La primera reunió va ser a l’octubre del 2009, des d’aleshores el grup s’ha reunit un cop al mes (primer dijous de mes al local de Xarx@ntoni), i ha anat creixent en el nombre de persones i en entusiasme. Actualment som al voltant de 30 persones a la llista de correu.

 

Les reunions desenvolupades fins al moment (Veure Annex 2. Actes i ordres del dia) han estat centrades en la recerca de sòl: detecció de solars abandonats, investigació de qui són les persones propietàries i establir-ne contacte per arribar a acords. També hem mantingut algunes converses informals amb persones vinculades a l’Ajuntament de Barcelona (Districte i Medi Ambient), essent el resultat de tot plegat poc esperançador.

 

Al llarg d’aquest temps també hem pogut contactar amb altres iniciatives similars d’altres barris o amb associacions, entitats i persones interessades en el projecte, produint-se així una cada cop major i més densa xarxa de col·lectius interessats en els horts comunitaris a la ciutat.

 

Alhora el mes de gener de 2010 varem donar a conèixer el projecte al barri mitjançant una xerrada-debat que va ser prou exitosa en el marc de les Festes Majors.

 

En el moment actual hem volgut centrar-nos en informar d’una manera formal a l’Ajuntament de Barcelona del nostre projecte. Concretament ha estat una notícia sorgida al web de l’Ajuntament de Barcelona amb data 9 de març del 2010 (Veure Annex 3. Notícia de l’Ajuntament de Barcelona) que ens ha aportat una mica d’esperança, doncs també creiem que els solars buits no fan cap benefici a la comunitat.

 

Per a la redacció d’aquest document varem dividir-nos en dos grups: l’un que va tractar temes de gestió i administració; i l’altre temes tècnics vinculats a l’horticultura i permacultura.

 

3. GESTIÓ D’HORTANTONI

ADMINISTRACIÓ

Assemblees

L’hort s’organitza de forma assembleària, reunint-se cada primer dilluns de mes, a les 17hh, al local de Xarx@ntonial Centre de Dia. Les assemblees resten obertes a totes aquelles persones que estiguin interessades en el projecte,en tot cas, hi haurà un grup motor format per: 6 persones de la Xarxa comunitària de Sant Antoni, una professional referent del Centre de Dia i un nombre determinat de persones grans del Centre de Dia.

Les assemblees s’estructuren de la següent manera:

  • la primera mig hora en grup gran, tots plegats discutim, decidim i prenem decisions sobre les tasques per al mes següent.

Grups de treball

  • Després d’aquesta primera posta en comú es passa al treball en grups segons les tasques específiques d’aquell moment (pe. Grup de tallers, grup de compostatge, …). Per a cada un d’aquests petits grups generatsEn cada sessió hi han d’haver dues persones responsables qui s’encarregaran de dinamitzar el grup, que les tasques es duguin a terme i de donar comptes sobre actualitzacions. En la temporada d’estiu, es realitzarà un taller de 30minuts cada setmana, que es rralitzarà de 18h a 18:30h. A la temporada d’hivern el taller es realitzarà de 17.15h a 17,45h.

 

Horari de l’hort

L’hort romandrà obert de 17 a 19h com a minim un o dos cops per setmana en un horari fix. En l’horari d’obertura sempre hi haurà també com a mínim una persona del grup tècnic i un altra persona del grup logístic. Aquest compromís anirà rotant-se entre els diferents membres de cada un dels grups.

 

Alhora l’hort s’obrirà per a la realització d’activitats i tallers diversos, amb un mínim de quatre activitats anuals coincidint amb les quatre estacions de l’any. I sempre, després d’haver valorat continguts i dates en la comissió de seguiment que es ralitzarà un cop al mes, en les dates establertes.

COMUNICACIÓ

Web de Xarx@ntoni

Com a elements de difusió i comunicació Hortantoni compta amb el web de Xarx@ntoni, en el que ja es té accés a informació relativa al projecte i a la programació de reunions. Alhora serviria de plataforma per a un blog específic.

Llistes de correu electrònic

D’altra banda el fet que Xarx@ntoni compti amb persones especialitzades en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació ha permès a aquest projecte comptar des del seu bon començament amb un sistema de llista de correu electrònic que ha permès una comunicació ràpida i fluïda entre totes les persones que formen part del projecte.

Plafó d’anuncis

Amb objecte de facilitar al màxim l’accés a la informació al mateix lloc de l’hort, a peu de carrer, s’ubicarà un plafó d’anuncis cobert i tancat amb clau on s’anunciarà l’horari de l’hort, el sistema de funcionament i organització, els tallers i les activitats, contacte telefònic, adreça i correu electrònic, així com notícies d’interès.

Díptic Hortantoni

Hortantoni compta (Veure Annex núm. 4. Díptcci d’hortantoni) amb un flyer del projecte, que ha estat elaborat per diferents persones del projecte, i distribuït en el mercat d’intercanvi de Trocantoni i entre les persones del Grup de Consum Responsable de Xarx@ntoni.

Xerrada- Debat

El 16 de gener del 2010, i en el marc de les Festes Majors del barri, varem organitzar una xerrada debat: Perquè un hort ecològic i comunitari al barri de Sant Antoni? Beneficis i dificultats, on hi van participar la Fundació Terra, la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample, l’Hort comunitari de Gràcia, i l’Hort del Xino. Entre les persones assistens (al voltant de 40) varem comptar amb persones responsables de Parcs i Jardins, així com de l’Aula ambiental Sagrada Família. Veure Annex 5. Poster xerrada-debat.

 

Aquest també va ser un espai de presentació del projecte Hortantoni al barri, i en el que varem comptar amb la col·laboració de l’Escola Ferran Sunyer, qui ens va cedir un espai i tecnologies per a dur-la a terme.

Totes les persones assistents varen endur-se una llavor de farigola, plantada en un test reciclat amb terra també reciclada.

 

XARXA SOCIAL

El projecte Hortantoni neix a partir d’un grup de persones de la Comissió de consum responsable i sostenible de Xarx@ntoni, per la qual cosa des d’un començament ja és constitueix com una xarxa de persones que, provinents de diferents projectes: Trocantoni, cistelles ecològiques,… s’ajunten per a donar forma a aquest altre projecte.

Xarx@ntoni ha estat la plataforma a partir de la qual s’ha donat a conèixer el projecte i s’ha ampliat amb més persones interessades provinents d’altres projectes, associacions i col·lectius del barri que o bé formen part del grup o bé estan donant suport al projecte.

Així, el grup està format no només per persones del  Grup de Consum responsable de Xarx@ntoni, sinó també per persones d’altres col·lectius com és el cas del moviment de Pobles en Transició, de l’ecoxarxa de Barcelona, Cooperativa de consum el Carretó i la Cooperativa Germinal de Poble-sec,  i també per veïns i veïnes a títol individual.

Tot seguit apuntem les associacions, col·lectius, moviments del barri i entorn que donen suport al projecte i com ho estan fent:

  • Grup local Barcelona en transició: intercanvi de coneixements, i d’informació sobre cursos relacionats amb l’horticultura i permacultura.

  • Associació cultural Floridablanca. Ofereixen tallers per a persones amb discapacitats, aportarien una persona com a monitora per a un taller d’horticultura.

  • CSO La otra Carboneria: suport en la recerca d’un espai, persones interessades en generar un espai verd al barri.

  • Aula ambiental Sagrada Família: invitació a una taula rodona d’horts urbans i participació en la jornada realitzada per hortantoni al gener del 2010. Intercanvi de coneixements.

  • Xarxa horts urbans de Barcelona: participació en trobades, intercanvi d’informació i suport en el cultiu. Es mantenen especials vincles de relació amb l’Hort comunitari del Xino, amb l’hort comunitari de Gràcia i l’hortet comunitari del Forat.

  • Escola Ferran Sunyer: cessió espai per a la Jornada i suport en la recerca d’espais. Aquesta escola forma part de la xarxa d’escoles verdes i a més disposa d’un petit hort, per la qual cosa hi ha un gran interès d’intercanvi de coneixements amb Hortantoni.

  • Adenc (Associació de defensa de la natura): intercanvi d’informació sobre la gestió d’horts comunitaris.

  • Veterinaris sense fronteres. Intercanvi d-experiències que s’han portant a terme a nivell de l’estat sobre sobirania alimentària.

  • XCS (Xarxa de Consum Solidari): el Grup de Consum responsable  de Xarx@ntoni es coordina amb d’altres Grups de consum de la XCS, i una de les seves línies estratègiques és el suport a iniciatives locals en defensa de la sobirania alimentària.

  • Som lo que sembrem: donació de llavors per al dia de la xerrada i intercanvi de coneixements.

  • Pla Comunitari Poble Sec: El Grup de salut del pla comunitari està desenvolupant un treball amb gent gran i han mostrat un interès actiu en implicar-se a Hortantoni.

Alhora, com a Xarx@ntoni, estem participant en:

  • Consell del Districte de l’Eixample de Medi ambient i sostenibilitat des de el seu inici.

  • Grup d’Acció Comunitària del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.

  • Consell d’Associacions de Barcelona, formant part de la seva Junta Directiva.

  • Xarxa d’Intercanvi i Aprenentatge Comuniitari, guifi.net

 

EDUCACIÓ- FORMACIÓ

Hortantoni contempla en el seu projecte el desenvolupament d’una part més educativa i formativa, des de l’organització de tallers, xerrades i video fòrums específics al voltant de l’horticultura, com per exemple: permacultura, vermicompost, bocashi, disseny d’espais per a horts, hort al balcó, construcció de compostadors,…

Per a impartir aquests tallers es compta amb les persones que formen part del projecte, moltes de les quals tenen coneixements específics i experiència en aquest àmbit, així com també amb persones voluntàries d’altres grups, associacions, col·lectius i persones interessades en el projecte.

Hortantoni, com a projecte d’hort comunitari es basa en l’intercanvi de coneixements com un dels seus principis inspiradors, per la qual cosa l’autoformació continuada de les persones participants de l’hort està contemplada com a aprenentatge des de la pràctica i des del treball conjunt.

Els tallers tindran una periodicitat de com a mínim quatre a l’any (en un inici), se’n farà la màxima difusió entre entitats, associacions, biblioteques i escoles del barri. Aquests podran ser impartits en el mateix hort o al local de Xarx@ntoni, o amb la combinació d’ambdós.

 

PRESSUPOST ECONÒMIC

Hortantoni té com a principi el reciclatge i el treball voluntari, per la qual cosa el cost econòmic del projecte és reduït. Tot i així com a punt de partida som conscients d’algunes necessitats econòmiques per a dur endavant el projecte.

Consultant amb vàries persones amb experiència pràctica en dinamitzar horts urbans, el possible pressupost a tenir en compte a l’inici de l’activitat pot anar d’una franja de 500,00€ a 1.500,00€.

Dependrà molt de l’extensió de l’hort, de la capacitat inicial de fer compost o tenir que comprar una quantitat a l’inici, de la disponibilitat d’aigua (de xarxa, necessitat de dipòsits, ….), i la manera de regar l’hort (a mànega, a goter, amb regadora, …), del nombre de les persones que volguen treballar al mateix temps, dels conreus a implantar, l’espai per a les eines (si s’ha d’habilitar), depèn del terreny que tinguem s’haurà de fer més aportacions d’adob o de terra. També s’ha d’incloure en el pressupost la nostra opció per a què les llavors i el planter siguin ecològic. A més, les eines necessàries per conrear l’hort ho comprarem a un petit comerç com opció de consum responsable i no a una gran superfície.

Totes aquestes variables i categories de despeses dependrà molt de l’espai que podem trobar per posar en pràctica el nostre projecte d’hort comunitari i ecològic.

Com un possible referent de pressupost de màxims, sabem que un projecte d’hort amb una intervenció amb un grup de 15 persones, on tots podien disposar d’una eina, i totes les eines i materials eren nous, comprats en una botiga de jardineria especialitzada, i llavors de l’Era, en un terreny de gairebé uns 400m2, es va fer una inversió inicial d’uns 1.500€.

4. PART TÈCNICA D’HORTANTONI

 

Metodologia de treball d’Hortantoni:

Els passos a seguir serán els següents:

1) Aconseguir el terreny: El tema més important i, a l’hora més complicat en un entorn urbà, on el sòl és escàs i de difícil accés.

En aquest sentit hem fet múltiples gestions, sense resultat per ara, però no descartem poder trobar un solar públic que ens pugui ser cedit amb condicions.

i finalment hem aconseguit disposar de l’espai del pati del Centre de dia  de Sant Antoni.

2) Observació del terreny

Un cop aconseguit un solar, serà important considerar els següents aspectes:

  • Orientació al sol:  Planificarem l’hort orientant-lo al sud per aprofitar al màxim les hores de llum solar, tan necessàries per a les plantes.

Així mateix, les parades les farem en orientació nord-sud, per aprofitar al màxim també, la llum solar, per a les plantes entutorades amb canyes. En tot cas, escollirem plantar aquelles que s’adaptin més a la realitat de llum existent en l’espai. En cas de que el solar no disposi de gaire llum, estudiarem la forma d’aprofitar la llum que hi hagi (ex.pintar la paret de blanc…).

  • Orografia (desnivell): Estudiarem les característiques orogràfiques del terreny i les intentarem compensar per que no ens afectin els desnivells de terra. En tot cas, si el desnivell és important, aprofitarem els espais i hi posarem  pedres, etc…perque no s’erosioni  excessivament. Integrant-les en el disseny de l’hort.En un inici, començarem utilitzant taules de cultiu per facilitar el cultiu.

  • Aigua / possibles fonts de rec: Som conscients de les dificultat d’accés a la l’aigua pel rec. En aquest sentit, aprofitarem al màxim l’aigua existent, amb rec per exsudació o gotat a gota. Si no hi ha accés a aigua, mirarem d’aprofitar aigua de la pluja, estudiant la possibilitat de disposar algún dipòsit. Si l’espai és molt petit, potser podem regar a partir d’alguna font propera. Potser també podriem aprofitar l’aigua  de canaleres d’edificis propers,reconduïda a un dipòsit…

    En aquesta primera fase, en disposar de taules de cultiu, utilitzarem regadores que omplirem en la conducció d’aigua existent al pati.

  • Humitat i temperatura ambiental : Retenir al màxim la humitat será clau per estalvira al màxim la pèrdua innecessària d’aigua. Per això utilitzarem palla per a protegir el terreny cultivat.

  • Vents forts: Considerarem l’orientació del solar en base als vents de la zona: observarem corrents, vents…, i les seves orientacions i força, de manera que plantarem arbust o lleguminosa protectora perque no es faci malbé el cultiu.

  • Ombra: Aprofitarem els espais d’ombra per ubicar-hi els espais de feina i magatzem d’estris.

  • Altres impactes externs i contaminacions (p.ex. horts no ecològics al costat) : En cas d’existir altres horts no ecològics al costat, considerarem mesures de protección per que els productes tòxics no afectin al cultiu. Així com altres elements de contaminació.

 

  • Anàlisi de la terra : Un dels primers aspectes a considerar, abans de preparar el terreny per plantar será analitzar la terra. L’objectiu és que aquesta mantingui un ph equilibrat. D’aquesta manera,  podrem treballar-la fàcilment i retindrà la humitat adequada. Per a preparar-la necessitarem compost per asegurar-ne la fertilitat.

3) Disseny de l’hort

    – Primer de tot planificarem el disseny de l’espai,  cercant l’espai adequat per a cada cosa: l’espai de cultiu, el de magatzem, el de fer compost, el de recollida  d’aigua….

  • Segon, prepararem la terra, amb aixades.  Utilitzarem el disseny de bancals utilitzant cercles, espirals d’herbes, bancals en forma de  ferradura, o bé, utilitzarem el sistema de parades en crestall, de Gaspar Caballero, per a maximitzar ús d’espai limitat, i treure el màxim rendiment per mt quadrat.

  • Després planificarem la plantada, combinant plantes de creixement lent i ràpid per  maximitzar l’aprofitament de la terra. Així mateix, seguirem el calendari de plantació d’hortalises per temporada i atenent a una adequada combinació entre famílies, per que aquestes es beneficiin mútuament, i no es perjudiquin, seguint les recomanacions de Gaspar Caballero i Mariano Bueno.

  • Difícilment podrem seguir el calendari biodinàmic de cultiu, però será una guia orientativa important. Sobretot  pel que fa a les diferents labors de plantar, collir, etc…en base a la lluna i si la planta és de fruit, fulla, flor o arrel. La pauta de cultiu s’assimilarà a la d’un jardí comestible.

  • Utilitzarem plantes aromàtiques en la plantada, intercalades entre els cultius d’hortalises per espantar insectes i controlar plagues (sàlvia, romaní, farigola, menta, lavanda…). I les aprofitarem per a elaborar purins i altres tractaments naturals.

  • Combinarem plantes plurianuals,  amb plantes anuals. Per disposar de cultius de forma continuada.

4) Us d’espai

  1. Llocs de compostatge separats: Aprofitarem les restes de plantes per a fer compost en una compostadora. Segons l’espai disponible, posarem un mòdul, 2 o 3, per disposar de tres nivells diferents de compost: un de més fresc, un de mitjà i un de més vell. Aquest restarà protegit per prevenir rosegadors,  possibles males olors….

  2. Espai per les eines i material auxiliar : En la mesura del possible, diposarem d’un petit magatzem per a guardar-hi les eines, petits  vivers, llavors….

  3. Separació /valla – no massa gran : Segons la disposició del solar, potser caldrà delimitar-lo i protegir-lo amb una valla, per visibilitzar que no és un lloc de pas.

  4. Facilitar l’accés per a gent amb discapacitats: Per reduït que sigui l’espai, intentarem dissenyar-lo de manera que sigui el màxim accesible per a persones amb mobilitat reduïda.

  5. Seguritat/ protecció de l’hort: És molt important que l’espai de l’hort sigui un lloc respectat i conservat per tothom. Per això hem plantejat la necessitat de  delimitar-lo (per prevenir el pas de gossos, etc…), i de vetllar perque se’n faci un bon ús. Des de les accions educatives es plantejaran accions en aquesta línea.

  6. Hortet per la canalla: L’hort oferirà la possibilitat que els més petits puguin treballar-lo i gaudir-lo. Per això, a part de  fer-los partíceps de les labors de plantada i collita (de ravanets…), també s’organitzaran activitats lúdiques i educatives.

 

5) Rec

  • Dipòsit d’aigua, recollida d’aigua de pluja : Ja hem comentat que, en la mesura de les nostres possibilitats, s’habilitarà un sistema de recollida d’aigua de pluja que, en aquests moments no podem concretar per que no disposem de l’espai. El que sí podem dir és que, segons quin sigui l’espai cercarem les fórmules més adequades. En cas d’aconseguir comptar amb un dipòsit,  protegiríem l’aigua de la llum, insectes, etc…El sistema més adequat de rec seria el de gota a gota.

6) Planificació i documentació

  • Calendari de plantació: Seguirem el calendari de plantació per : temporada, combinació de plantes de creixement ràpid, amb altres de creixement lent, rotació de cultius i combinació beneficiosa de les diferents famílies de plantes, segons el mètode:”parades en crestall”.

  • LLavors i plàntules: Aconseguirem les llavors en xarxes d’intercanvis de llavors autòctones i ecològiques.  En la mesura del possible obtindrem llavor de les nostres pròpies plantacions, sobretot en el cas de les plantes més senzilles d’obtenir: bledes, encías, pastanagues, tomàquets….

Plantarem directament a terra o en petit hivernacle farem planter. Reaprofitarem les safates de plàstic en que es ven la fruita al mercat per a fer aquesta labor.

  • Diari de planta, recordatori del que s’ha plantat : Portarem un “diari de camp” col·lectiu per anar planificant i fent seguiment del que anem fent a l’hort, per que tothom pugui estar al dia i se segueixi un ordre.

  • Planificació de seguiment i manteniment : Seguirem el calendari establert de labors a realitzar: preparar el terreny, compostar, plantar, regar, tractar ecològicament, collir.

 

8) Control ecològic de plagues

En tractar-se d’un cultiu ecològic no farem servir productes tòxics, òbviament.

En aquests casos, el millor sistema és la prevenció, i per tant, seguint un sistema de cultiu com el que hem descrit en aquest document, ja estem fent passos per prevenir plagues. Ara bé, si aquestes apareixen, utilitzarem sistemes naturals.

Entre ells, la col·locació de nius d’ocells insectívors, per controlar insctes i afavorir la biodiversitat.

Ja hem dit que plantarem plantes aromàtiques que ens permetran controlar plagues: dent de lleó, cua de cavall, caléndula, afavorirem la permanencia d’ortigues per a fer-ne purí, etc…

Afavorirem l’existència de marietes pel control de pugó, etc…

Haurem de disposar d’un petit espai per posar un parell de cubells per elaborar purí vegetal.

 

9) Compostatge

  • Ja hem explicat abans que, en la mesura del possible disposarem de tres mòduls  de compostatge per a fer compost vegetal de diferent maduresa, per usar per diferents utilitats. Podem estudiar la possibilitat que els veïns portin restes orgàniques bones per a fer crèixer el compost, sempre de forma regulada i controlada.

  • També comptarem amb vermicompostatge.

  • Els compostadors, millor que siguin de fusta,utilitzant materials locals i reciclats o els que obtinguem en el mercat.

  • El compostador estarà protegit per evitar plagues, rosegadors….

  • També ens plantejarem la producció de Bokáshi

 

5. ANNEXOS

Annex 1. Breu Memòria de Xarxantoni

Annex 2. Actes i ordres del dia d’Hortantoni

Annex 3. Notícian de l’Ajuntament de Barcelona

Annex 4. Díptic d’Hortantoni

Annex 5. Pòster Xerrada debat

Annex 6. Persones que han participat en l’elaboració de la proposta

DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA

Tot seguit apuntem un conjunt d’experiències, documents i llibres referents del nostre projecte:

  • Exposició Horts Urbans, cultivant la ciutat. Stephi Fock.

  • Hopkins, Rob. The transition Hand book.

  • Introducción a la Permacultura. B. Mollison.

  • Horts urbans i periurbans. Generalitat de Catalunya.

  • Programa de la Carta Mano Verde. Ajuntament de Paris. Hort Comunitari C/ Saint-Blase. Paris.

  • Manuals pràctics disponibles de l’hort ecològic i de la Permacultura :

 

Per a realizar la cura de l’hort de forma òptima seguirem les orientacions de manuals com:

-el Huerto Familiar ecológico, de M. Bueno.

-Manual práctico del Huerto ecológico, de M. Bueno.

– El mètode de parades en crestall, de Gaspar caballero.

– Permacultura. Una guía para principiantes. De G. Burnett.

– Cómo obtener tus propias semillas, de J. Rosselló

-Cómo hacer un buen compost, M. Bueno.

-Plantas para curar plantas, de Bertrand i altres.

        – Calendari lunar anual.

Anuncis

2 pensaments sobre “Projecte HORTANTONI

  1. Waaaauuuuu! quina feinadaa que heu fet!
    i pel que he entès encara no teniu l’hort, això si que és voluntaat!
    En el document es parla d’uns documents annexats, que ens agradaria molt veure. On ho podem trobar? A la web de xarxaantoni no ho hem trobat!
    Molts ànims i força des de l’horta (in)dignada de plaça Catalunya. Si necessiteu un cop demà, ja sabeu on som!
    UNa abraçada horteraa!

  2. Retroenllaç: Proposta Hortantoni | hortdignebcn

Els comentaris estan tancats.