Prou Repressió Policial!

Des de l’Assemblea de Barri de Sant Antoni, volem mostrar el nostre rebuig i oposició a l’onada de desallotjaments, detencions i criminalització dels moviments socials que s’estan duen a terme durant l’últim mes, i concretament aquesta darrera setmana, usant dates simbòliques com el 15-M.

 

En primer lloc, mostrar el nostre recolzament a tots els centres okupats que han i estan sofrint un procés de desallotjament. Can Piella, és un exemple ben clar de com se pot ensorrar per mitjà de la imposició policial i judicial un projecte real d’autogestió rural. No ens hem d’oblidar del gran suport que han rebut per part de les seues veïnes, i inclús autoritats locals. La Nau Espacial, en vies de desallotjament, és una font de tota manera activitats artístiques (encarades principalment al món del circ). També, Kampi Ki Pugui, a esquerra de l’eixample, i A Las Barricadas, edifici al Born, desallotjades immediatament per a frenar les possibles alternatives que es pogueren crear. Per últim, al barri del Besós, entre altres; han desallotjat dos edificis, amb 18 i 23 vivendes, okupades per les veïnes del barri de la Mina.

 

Per un altra banda, hi ha una gran criminalització dels moviments socials que es resisteix a acceptar aquesta estafa anomenada crisi i un sistema injust i desigual. Accions col·lectives, com la crida a rodejar el congrés el 15-J, podem recaure sobre les esquenes de 20 acusades. La Fiscalia, demana 5 anys i mig de presó, al mateix 7.500€ de multa per cadascuna. No ens oblidem de les companyes de la PAHC de Sabadell ( Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi), on hi han 28 imputades per okupar un edifici del SAREB (banc dolent). El periodisme no està fora d’aquesta onada, 2 fotoperiodistes han estat detingudes a Madrid, un acusat per possibles agressions a la policia i un altre per difondre calumnies, que més aviat seria fer la seva feina. Accions pacífiques, com les que ha dut a cap Greenpeace, també s’han saldat amb 12 detingudes. Per últim, l’escorcoll sense especificar el motiu de l’Ateneu Llibertari de Sabadell, dut a cap per l’Audiència Nacional, òrgan format durant el franquisme dedicat quasi exclusivament a organitzacions “terroristes”. 5 persones han estat detingudes, a més presó preventiva sense fiança.

 

S’ha demostrat explícitament l’abús de poder sistemàtic que du a terme els òrgans policials dins i fora de les presons. Linforme de prevenció contra la tortura a és una prova indiscutible de com els màrgens de la legalitat i la dignitat personal són simples paraules, i no fets, per als qui tenen el poder de mantindre “l’ordre públic”. També la simple existència dels CIEs (Centres d’Internament d’Estrangers), és una mostra de la nostra hipocresia. Defensem els Drets Humans i la igualtat, mentre que s’està privant de llibertat a moltíssimes persones per no tenir “papers”. A més, el racisme i la xenofòbia, tant a nivell de discurs polítics com a la pell de les empresonades que inclús han arribat a ser assassinades, no és una llosa que pesa sobre la consciència pública i política.

 

Nosaltres, en oposem a un sistema legal i repressiu que deixa impune als culpables i criminals reals de la situació actual, mentre que tot el pes recau sobre aquelles veus que denuncien les injustícies d’aquesta realitat flagrant. La llei, no és compleix dins de les institucions i òrgans governamentals, són ben conegudes les tècniques il·legals de la policia com les escoltes telefòniques i els micròfons en espais de resistència. La violència explícita que també exerceixen, acaba amb la impunitat dels culpables per mitjà d’indults.

 

Estem més que fartes de la criminalització, tant a nivell polític com dels mitjans de comunicació, dels moviments socials; al mateix temps que l’ús de la por per evitar que la població faci sentir les seves demandes. Altres tècniques, com la detenció d’un nombre elevat de persones, condemnant a un nombre reduït d’aquestes, crea la il·lusió de que la justícia funciona; mentre que són caps de turc.

 

La repressió injustificada crea ràbia, creativitat i rebuig davant un sistema cada volta més desacreditat i salvatge. La veu popular no és pot censurar; som moltes i sabem que l’única via possible és la veritat i la lluita.

Quan més intenten trepitjar-nos, més resistirem!