El procés judicial contra el 15-M de Barcelona perd força després de la declaració de vuit diputades

JESÚS RODRÍGUEZ | 14/12/2011 – Setmanari La Directa

La concentració davant del Palau de Justícia ha aplegat fins a 300 persones   ALBERT GARCIAEl procés judicial contra una vintena d’indignades processades pels fets del 15 de juny al Parlament de Catalunya perd un llençol a cada bugada. La declaració de vuit diputats aquest matí davant del jutge Eloy Velasco no ha reforçat les tesis de Manos Limpias ni de les mossos d’esquadra, tot el contrari, ha posat més dubtes sobre la versió oficial que sosté que els i les acusades van cometre un delicte contra les institucions de l’Estat. A preguntes de la defensa dels acusats, la majoria de parlamentaris han manifestat que no van passar por i que no van patir per la seva integritat física. Alfons López-Tena ha afirmat que el dispositiu policial organitzat al voltant del parc de la Ciutadella va generar majors dificultats per accedir a l’hemicicle que no pas l’actuació de les manifestants. Ernest Maragall, per la seva banda, ha explicat que estaria disposat a obrir un procés de mediació amb les persones encausades, i fins i tot ha dit que li agradaria seure a parlar amb elles. A aquestes declaracions cal sumar-hi el fet que dos diputats d’ICV, Joan Boada i Salvador Milà, han rebutjat la citació de l’Audiència Nacional i no s’han presentat a la seu del Palau de Justícia. Els ecosocialistes han dit, en roda de premsa a la seu del Parlament, que no s’han personat davant del magistrat per dues raons: no es senten perjudicats per aquells fets i no volen donar cobertura ni reconeixement a l’acusació popular del sindicat ultradretà Manos Limpias. Previsiblement Velasco ara els citarà a declarar a Madrid.

Les declaracions més contundents

Montserrat Tura, tot i haver manifestat en un primer moment que no creia que fos l’Audiència Nacional qui havia de jutjar els imputats, avui s’ha ratificat en el seu testimoni i ha afirmat que els que van cometre fets delictius hauran de pagar per les seves accions, sense especificar si només desitja ser rescabalada pels danys a una jaqueta, un mocador i una bossa, o vol anar més enllà i aconseguir una condemna de fins a 5 anys de presó per a l’indignat que li va dibuixar un gargot sobre la vestimenta. El diputat Jordi Turull ha parlat en nom dels parlamentaris del grup de CiU, i tot i dir que no volien criminalitzar cap moviment de protesta, ha confirmat que ells arribaran fins al final per aclarir els fets i “aconseguir una condemna per als agressors”. Del conjunt de manifestacions escoltades aquest matí al Palau de Justícia se’n deriva la conclusió de que el cas es desinfla. Ara serà el jutge Velasco i la fiscal assignada al cas qui hauran de decidir la continuació o no del procés d’instrucció cap a totes les persones imputades. L’escenari més plausible és que s’arxivi l’acusació –per manca de proves– contra algunes de les encausades i continuï contra la resta de manifestants imputades.

Tres-centes persones a l’exterior

Mentre tot això passava a l’interior de la sala, a l’exterior fins a tres-centes persones s’han arribat a manifestar contra la presència del jutge Velasco a Barcelona i la declaració dels diputats. S’han escoltat crits constants de rebuig al sistema polític actual, als representants parlamentaris, als mossos d’esquadra i als mitjans de comunicació. Cal recordar que l’expedient judicial del cas del Parlament es fonamenta en elements provatoris extrets de les imatges de vídeo i les fotografies que nombroses televisions i agències de notícies van entregar a la policia catalana després de rebre una ordre de la fiscalia. La discrepància amb la presència de les càmeres aquest matí ha arribat fins el punt que un grup de manifestants ha tallat un cable que Telecinco utilitzava per emetre en directe des de davant del Palau de Justícia. Cap a migdia s’ha desconvocat la protesta, poc després que s’hi afegís una concentració d’estudiants universitaris que fins aquella hora havien estat concentrats davant la seu del Comissionat d’Universitats de la Via Laietana en contra del pla de governança que vol retallar dràsticament els drets de participació de l’estudiantat i el professorat en els òrgans de decisió de les universitats.

Algunas reflexiones sobre la represión del movimiento 15M en Barcelona

Extret de La Haine 

x René Otaduy

A lo largo de las pasadas semanas han sido citadas a declarar en la Audiencia Nacional un total de 22 personas integrantes del movimiento 15M de Barcelona.

Estamos ante una actuación clásica en cuanto a represión general se refiere, y también en cuanto a la forma concreta en que ésta suele producirse en el ámbito del estado español. Lo significativo es que en anteriores ocasiones, los casos de criminalización y represión se habían cebado con organizaciones políticas de izquierda, con el independentismo, colectivos sindicales, el movimiento antifascista, el de la okupación, o los movimientos libertarios. Y en estos momentos, en los que también están siendo juzgadas las personas detenidas en la manifestación por una vivienda digna, la víctima es un movimiento popular como el 15M, que ha servido de vehículo durante los últimos meses para la protesta social, gozando de amplia legitimidad entre la población, en un contexto de graves agresiones neoliberales frente a los servicios públicos y los derechos históricamente conquistados. El contexto y el sujeto concreto de la represión pueden haber variado, los mecanismos puestos en marcha por parte de las instituciones del estado son idénticos.

Lo que está ocurriendo en Cataluña a raíz de la entrada del nuevo gobierno autonómico desde un punto de vista político-económico y social (recortes salvajes a los servicios públicos), y también desde el punto de vista represivo, es un escenario similar al que nos podemos encontrar en el futuro con la entrada del PP en el gobierno del estado. Debemos tomar conciencia y estar preparad@s. La represión no es deseable, obviamente, pero cuando se produce, el movimiento popular debe buscar la manera de salir reforzado de ella, y para ello nunca está de más detenerse a reflexionar sobre sus mecanismos.

El pasado 15 de junio, miles de personas llevaron a cabo un bloqueo en el Parlamento de Cataluña con el objetivo de evitar la aprobación de unos presupuestos que iban a dar vía libre a toda una batería de recortes presupuestarios claramente antisociales. Un total de 22 compañer@s del movimiento 15-M en Cataluña han sido imputad@s por haber cometido presuntamente un “delito contra las instituciones del Estado”, contemplado en el artículo 498 del Código Penal español con penas de entre 3 y 5 años de prisión.

En Barcelona, el movimiento trató de cruzar valientemente la línea roja que separa la protesta simbólica del intento efectivo y real de impedir la toma de aquellas decisiones políticas que nos afectan, bloqueando pacíficamente la sesión parlamentaria, y obligando a la clase política a acudir al Parlament entre abucheos, utilizando en algunos casos incluso el transporte en helicópteros. El movimiento trató de impedir que las decisiones políticas antisociales se llevasen a cabo, pasando de la mera acción de protesta a la transformación de la realidad, y el estado reaccionó desencadenando toda una campaña represiva, mediática, política y judicial. Ese es el primer mensaje que el estado y sus instituciones lanzan al conjunto del movimiento: las medidas antisociales al servicio del capital financiero van a continuar, y aquel que trate de impedirlo yendo más allá de las protestas simbólicas debe saber cuáles van a ser las consecuencias. Afirmarse en el carácter pacífico de las protestas y solidarizarse con las personas represaliadas no sólo no es incompatible, sino que es una buena táctica para salvar los momentos de mayor presión mediática, pero nunca deberíamos perder de vista que es ese salto de un lado al otro de la línea roja lo que convierte nuestras acciones pacíficas en violentas para el estado, la clase política y la banca. La protesta popular es legítima y necesaria, ahora bien, cuando pretende ejercer su derecho a modificar el transcurso real de los acontecimientos,  aunque sea de forma pacífica, será etiquetada como violenta.

Las campañas mediáticas de criminalización pretenden crear un clima social favorable a las actuaciones policiales, buscando aislar a los colectivos afectados, introduciendo en su seno grandes presiones, creando debates sobre “buenos y malos”, sembrando el miedo, las dudas y el desconcierto. Así ocurrió con el movimiento 15M aquellos días de junio, así es previsible que vuelva a ocurrir en el futuro si las contradicciones continúan agudizándose. Los medios masivos de comunicación, lanzados en una brutal campaña, silenciaron el carácter pacífico de la protesta y la presencia de elementos provocadores infiltrados de la policía, y presentaron los acontecimientos tildándolos de violentos. Ahora bien, conviene recordar, tal y como hizo el propio movimiento en sucesivas manifestaciones, que violencia es no llegar a fin de mes, violencia es ser desahuciado, violencia es no poder tener acceso a tratamiento sanitario, violento es desangrar el sistema público de atención social en aras de acudir al rescate de los poderes financieros. Es decir, por mucho que traten de confundirnos, un hecho tan habitual como la firma en un papel de unos presupuestos, es infinitamente violento cuando esos presupuestos tienen un contenido claramente antisocial que va a provocar el sufrimiento en miles de familias trabajadoras, familias que no van a poder acceder a un subsidio de desempleo ni a una sanidad o una educación gratuita y de calidad. Bloquear pacíficamente un parlamento y abuchear a un político puede resultar llamativo, inusual, pero es absolutamente legítimo cuando ese político es responsable de desencadenar con su firma un clima de brutal violencia contra la mayoría de la población. No sólo es legítimo, es un acto de gran responsabilidad social.

Llama también la atención la forma concreta en que se han desencadenado los acontecimientos, así como los sujetos que han intervenido en ellos, ya que de nuevo estamos ante una actuación de libro. Manos Limpias interpuso una denuncia ante la Audiencia Nacional, y los poderes del estado, interesados en llevar adelante una acción ejemplarizante para el conjunto del movimiento 15M, pasaron a actuar. Las personas con mayor experiencia o trayectoria política conocerán de primera mano y por de

sgracia a la Audiencia Nacional (institución que es heredera directa del Tribunal de Orden Público franquista, en la que se vienen celebrando juicios claramente políticos contra todo tipo de disidencia) Y es también de sobra conocida la trayectoria del pseudo-sindicato de la fiscalía Manos Limpias, liderado por el franquista reciclado Miguel Bernard Remón, cuya principal labor consiste en actuar como punta de lanza de la represión contra multitud de colectivos y organizaciones, habiendo llegado incluso a la petición de ilegalización para algunas organizaciones políticas y sociales madrileñas (basta escribir “Manos Limpias denuncia” en el buscador de google para ilustrarnos)

Estos días ha habido una concentración de solidaridad con las personas represaliadas en la madrileña plaza de Sol, y el apoyo a l@s compañer@s de Barcelona también se hizo sentir en las puertas de la Audiencia Nacional.

Activemos la solidaridad activa y el apoyo mutuo, reforcemos las asambleas populares en barrios y pueblos, esforcémonos por cultivar la unidad entre todos los sectores y colectivos en lucha. Sin miedo, conscientes de que por dura que sea, la represión no será capaz de parar al movimiento popular y sus reivindicaciones justas y legítimas para la mayoría social.

¡Si nos tocan a un@, nos tocan a tod@s!

* René Otaduy es miembro de la Asamblea Popular de Hortaleza, Madrid.

Més de 2000 persones es manifesten contra les setze detencions d’activistes del moviment 15-M

JESÚS RODRÍGUEZ / MANU SIMARRO | 06/10/2011

La marxa contra les detencions de fins ara setze indignades del moviment 15-M ha estat més intensa que mai. Molts crits, molta força i molt cabreig es veia a les cares de les més de 2000 persones que van assistir a la marxa, entre la plaça de Catalunya i el Departament d’Interior, i des d’aquí fins a la Borsa per tornar altre cop a l’Arc de Triomf, on va quedar desconvocada.

Durant el recorregut, que anava encapçalat per una pancarta on s’hi llegia “Llibertat d’expressió, llibertat de manifestació. Detingudes 15-J”, es va cridar contra els polítics, la policia i el poder judicial, entre altres. Els crits que més ressonaven i que es cridaven amb més força van ser: “Jo també era al Parlament” o “Si ens toquen a una ens toquen a totes”. Al seu pas pel Departament d’Interior va augmentar la tensió, ja que un cordó de policies encaputxats i sense número de placa custodiava la seu que dirigeix el conseller Felip Puig. Tot seguit van passar per la Borsa, on es van fer crits anticapitalistes i es va denunciar la “complicitat i culpabilitat” dels poders financers. L’últim tram de la protesta es va fer amb la presència d’un helicòpter sobre les manifestants, que van desconvocar la marxa a l’alçada de l’Arc del Triomf.

Llegir l’article sencer a La Directa (Setmanari de comunicació)

Els Mossos estan detenint activistes del 15-M per actualitzar les seves fitxes fisiomètriques

(per: JESÚS RODRÍGUEZ / MANU SIMARRO , 03/10/2011)

El jutge Eloy Velasco només va signar citacions per anar a declarar a la seu de l’Audiència Nacional el dijous i el divendres vinent. Mossos d’Esquadra només va rebre l’ordre de notificar les citacions als domicilis de les persones identificades.

Fonts jurídiques consultades per aquest mitjà han pogut confirmar que el jutge de l’Audiència Nacional mai va ordenar cap detenció entre les 22 persones identificades pels mossos arran de la investigació de la protesta a les portes del Parc de la Ciutadella el 15 de juny. Així consta a l’expedient del cas. L’Audiència Nacional s’ha limitat a imputar 22 persones del moviment 15-M de Catalunya, que haurien comès presumptivament un delicte contra les institucions de l’Estat, contemplat a l’article 498 del Codi Penal amb penes d’entre 3 i 5 anys de presó. Tot i això, els Mossos d’Esquadra van detenir dilluns al matí tres persones quan sortien del seu domicili o de la feina. Una quarta persona de Sant Andreu de Palomar va ser detinguda dilluns a la tarda a la Rambla del Raval de Barcelona, quan es dirigia a treballar.

Llegir l’article sencer a Setmanari La Directa.

L’Audiència Nacional imputa 22 activistes del 15-M per un pressumpte delicte contra les institucions de l’Estat

Una manifestació de protesta a Barcelona ha aplegat 1.800 persones i ha anat des de la plaça de Catalunya fins a la plaça de Sant Jaume. Davant de la Generalitat s’ha fet una multitudinària assemblea on s’ha convocat una nova protesta pel 6 d’octubre a la tarda.

Llegir més al Setmanari La Directa.

Article de JESÚS RODRÍGUEZ i MANU SIMARRO.

 

Comencen les detencions pels fets del Parlament (15J)

IMPORTANT I URGENT:

Aquest matí, dilluns 3 d’octubre, hi ha hagut les primeres detencions pels fets del Parlament del 15 de juny. De moment, es confirmen tres detencions (una persona de l’assemblea de casc antic, una de gràcia i una del clot), però és probable que durant el dia d’avui n’hi hagi més.

Es convoca concentració avui a Plaça Catalunya a les 19h en suport als detinguts del 15-m i en defensa del moviment contra les retallades!

Des de Sant Antoni convoquem també a trobar-nos a les 18:30h als Jardins de l’Alguer per anar juntes a la Pl. Catalunya.

Feu difusió màxima a tot arreu!

A continuació enganxem el comunicat de suport als detinguts aprovat a l’assemblea de barri de poble sec d’ahir i que té els suport de moltes més assemblees, col·lectius i organitzacions.

Contra el procés repressiu al moviment 15M

Avui, dia 3 d’octubre han estat practicades com a mínim tres detencions arrel de la protesta que va tenir lloc el 15 de juny de 2011, a les portes del parc de la Ciutadella de Barcelona. Volem expressar tot el nostre suport a totes les persones que es puguin veure represaliades per aquests fets  i el rebuig més ferm al proces jurídico-político que ha obert l’Audiència Nacional.

El conseller d’Interior del govern de la Generalitat, Felip Puig i el magistrat de l’Audiència Nacional Eloy Velasco estan impulsant una operació repressiva, amb la col·laboració de la Fiscalia General de Catalunya, contra un moviment social massiu que està plantant cara a les polítiques de retallades pressupostàries, en àmbits tan importants com l’ensenyament i la sanitat entre d’altres. En lloc de parar atenció al malestar ciutadà envers la crisi i les retallades antisocials, els poders fàctics responen amb la repressió i la criminalització de la dissidència. A aquesta situació cal afegir-hi el paper fonamental que una entitat tan antidemocràtica i poc representativa com Manos Limpias ha tingut en aquest procés. Ells han estat els impulsors del próces, presentant una querella criminal contra el 15-M davant l’Audiència Nacional. A tot això s’hi suma el procés penal que estan patint 6 persones als jutjats de Barcelona per la mateixa protesta.

Cal destacar que l’Audiència Nacional és una institució hereva del ‘Tribunal de Órden Público’ franquista (TOP), un tribunal d’excepció utilitzat històricament en casos amb un caire clarament polític. Les persones que afrontaran aquest procediment són acusades d’un delicte “Contra les Institucions de l’Estat”, delicte que no ha estat mai aplicat a les múltiples protestes esdevingudes davant dels diversos parlaments autonòmics, el Congrés dels Diputats o el Senat. Tampoc no va passar l’any 1984 quan, cal recordar-ho, una multitud de militants de Convergència Democràtica de Catalunya, congregats a les portes del Parlament, va protagonitzar una protesta molt més contundent que la del 15 de juny, en aquest cas contra els diputats del Partit dels Socialistes de Catalunya. Aleshores, els dirigents convergents no van fer cap referència a la honorabilitat d’una de “les màximes institucions del país”.

Entenem aquestes actuacions no com una acció contra persones específiques -que en tot cas serien bocs expiatoris – sinó com un atac al conjunt del moviment 15M. Un moviment amb un recolzament social molt elevat que encapçala la crítica a l’actual sistema de representació política, així com a les mesures econòmiques d’austeritat neoliberal promotores de segregació i exclusió social.
La convocatòria del 15 de Juny del 2011 va ser una decisió presa a partir del debat públic, obert, transparent i horitzontal que van tenir les multitudinàries assemblees d’aleshores. És per això, que creiem que aquest procés constitueix un atac a tot el moviment.
 
Aquesta protesta va ser instrumentalitzada i exagerada pel conseller d´Interior Felip Puig i el govern amb imatges hàbilment construïdes, com la de l’arribada del president de la Generalitat i altres membres del Govern en helicòpter al Parlament. L’objectiu de Convergència i Unió (CiU) amb totes aquestes cortines de fum ha estat prou clar: desviar l’atenció pública del que estava passant dins de l’hemicicle, on es debatien uns pressupostos antisocials absolutament il·legítims, en tant que no constaven a cap programa electoral i no van passar per cap referèndum vinculant.

No obstant això,  el diumenge 19 de juny una marea humana de més de 200.000 persones va respondre tant al muntatge polític com a les greus retallades socials patides per la població catalana en els darrers mesos, manifestant-se sota el lema ‘El carrer és nostre, no pagarem la vostra crisi’.

Reafirmem, un cop més, el nostre rebuig a les actuacions judicials i policials en curs contra el moviment, reiterem el nostre suport a les persones processades i a les que poden encausar en un futur i anunciem que, lluny d’espantar-se de la persecució, el moviment 15-M continuarà sortint al carrer i treballant per deixar ben clar que “no som mercaderies en mans de polítics i banquers”.

Finalment, fem una crida a concentrar-nos contra l’actuació repressiva i contra les retallades a la plaça de Catalunya de Barcelona, avui dilluns a les 19 hores. 
 
Tots i totes som 15-M.
#15mlliure

Signatures:
Assemblea de Sants, Assemblea de Gràcia, Assemblea del Casc Antic, Assemblea de Poble Nou, Assemblea de Sant Andreu, Assemblea de Clot-Camp de l’Arpa, Assemblea de Drets Socials de l’Eixample, Assemblea de Poble sec, Assemblea de Sarrià-San Gervasi, Assemblea de Sant Antoni, l’Àgora lliure de l’Escala, Ateneu art i cultura de l’Escala.
Izquierda Anticapitalista, Revolta Global, En Lluita, CAJEI, COS, Endavant, Maulets, Partit Obrer Revolucionari – POR-Catalunya, Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya.

Comunicats sobre els fets del Parlament

Mentre des de l’Assemblea de Barri de Sant Antoni estem treballant per emetre un comunicat consensuat i propi sobre els fets del 15 de juliol a la Ciutadella, us deixem alguns enllaços a comunicats que diversos col·lectius han anat publicant:

Roda de premsa Acampada

Comunicado de la Comisión Manifestación 19J

Manifest de la comunitat universitària – Suport al moviment 15-M

ATTAC-Catalunya:

Estem indignats i som pacifics

EL 19 DE JUNY TOTES I TOTS AL CARRER! A LES 17 A PLAÇA CATALUNYA!

Hola tothom,

Després dels fets ocorreguts a prop del Parlament, el moviment dels indignats ha patit una desinformació intolerable per part de molts mitjans de comunicació.

La concentració al Parlament era pacífica, però la violència d’una minoria (a l’espera de saber qui eren) era la noticia principal dels mitjans. En moltes ocasions es va utilitzar el termini “els indignats” per parlar dels violents, la qual cosa constitueix una mentida. D’altra banda, les notícies indicant que el moviment rebutja la violència apareixien amb molt menys importància que les declaracions dels polítics.

Ahir, divendres, La Vanguardia va decidir pixar-nos a sobre amb la seva portada. Com sovint, un mitjà de comunicació es converteix en un micròfon a disposició dels polítics, repetint una declaració de Mas que no té res a veure amb la veritat (“És Kale Borroka”). Pel que fa a la foto que ocupa casi tota la portada (gent banyant-se a les fonts de Pl. Catalunya amb el títol “indignats o incívics?”), la voluntat és clarament de desprestigiar-nos, quan es tracta d’unes poques persones, de cap manera representativa del moviment.

Quant a Telemadrid, mireu aquest video que no necessita comentaris:

https://www.youtube.com/watch?v=ibir-3Y9ALQ&feature=player_embedded

Ja serà temps de debatre públicament d’allò que han de ser els mitjans de comunicació dins una societat democràtica, i qüestionar el seu funcionament i les seves estructures. Però ara és molt important que el màxim de persones ens sumem a la manifestació d’aquest 19 de juny:

  • per defendre’ns d’aquests atacs;
  • perquè l’aprovació de retallades dels nostres drets, que no figuraven a cap programa electoral, que estan impulsades per un partit que el 77% dels electors catalans NO van votar, i que són “exigides” per institucions NO democràtiques com la Comissió Europea, el FMI, o les agències de rating, NO ÉS DEMOCRÀTICA!!
  • i perquè sobren els motius: http://www.youtube.com/watch?v=C8Rp_ea1CF8&feature=mh_lolz&list=HL1308244961

No deixem que ens embrutin! No deixem que ens manipulin!

EL 19 DE JUNY TOTES I TOTS AL CARRER!!! A LES 17 A PLAÇA CATALUNYA!!!!!

ESTEM INDIGNATS I SOM PACÍFICS!!!