Destituït el cap dels Mossos a la Ciutat de la Justícia per l’assalt policial del 6 d’octubre

ALBERT MARTÍNEZ | 03/11/2011 – Extret de La Directa

Joan Mallafré, cap dels Mossos a la Ciutat de la Justícia, ha estat fulminantment destituït per la seva actuació el passat 6 d’octubre. Va ser el responsable de l’assalt policial a l’interior de l’edifici judicial amb l’objectiu de detenir 6 activistes del moviment del 15-M que voluntàriament s’havien personat al jutjat de guàrdia. Els joves havien sabut que els seus noms apareixien al llistat d’imputats per l’Audiència Nacional en referència als fets del Parlament del 15 de juny. L’acció policial al vestíbul de la Ciutat de la Justícia va ser protagonitzada per una cinquantena d’antiavalots, i va generar fortíssimes crítiques dels més alts òrgans de la judicatura. El 7 d’octubre el TSJC va emetre un duríssim comunicat on reclamava la depuració de responsabilitats, l’endemà el mateix escrit era subscrit pel Consejo General del Poder Judicial. Cal recordar que durant la controvertida intervenció policial diversos advocats i periodistes van ser retinguts per ordre de Mallafré al vestíbul de l’edifici, mentre a la cafeteria es vivien escenes de molta tensió quan els policies arrossegaven per la força els activistes que posteriorment van ser emmanillats i conduïts a la comissaria de la Zona Franca. El jutge de guàrdia, Josep Maria Miquel Porras, ja va mostrar la seva indignació per l’operatiu, i visiblement enfurismat va convocar al seu despatx a l’ara destituït, al cap de la BRIMO i al responsable de la instrucció dels fets del Parlament. A mitja tarda va ser el conseller Felip Puig qui va anar personalment a l’edifici judicial per mostrar les seves disculpes a la jutgessa degana Maria Josep Feliu.

Querella criminal col·lectiva per les agressions policials del 27-M

NICO LUPO | 07/10/2011 – Setmanari La Directa

La instrucció del cas haurà de determinar la identitat de les agents que van agredir reiteradament les indignades concentrades a la plaça de Catalunya. Les imatges mostren les cares d’alguns dels agressors, però cap policia portava una placa d’identificació visible. La denúncia també inclou el delicte de retenció il·legal.

56 persones que van ser agredides el 27 de maig durant l’intent de desallotjament de la Plaça Catalunya de Barcelona han presentat, avui, la querella criminal que interposaran contra els càrrecs polítics i policials, tant de Mossos d’Esquadra com de Guàrdia Urbana, que consideren responsables d’aquests fets. Entre ells es troben el Conseller d’Interior Felip Puig, el Director General de la Policia Manel Prat o la que aleshores era responsable de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona i tercera tinent d’alcalde Assumpta Escarp, a més dels comandaments policials i les agents participants.

El 27 de maig, 200 persones van partir lesions d’índole diversa, però la querella no només es centra en aquest fet sinó també en “la destrossa i confiscació de tots els objectes personals” de les persones acampades, i en la violació de drets fonamentals, que des de l’equip d’advocades que van fer la cobertura legal de l’acte asseguren es va produir durant el “desmantellament”. Les querellants han denunciat els fets i el sentiment de desemparament, ja que troben que “les omissions de la fiscalia” i el fet que el Parlament no hagi obert una investigació d’ofici, deixen “en una situació de total impunitat” els fets del 27 de maig.

Les principals proves es basen en les imatges gravades en vídeo, molt difoses tant per televisió com per Internet, i en els documents de lesions emesos pel personal mèdic que va atendre les agredides. Tot i no ser la primera acció judicial en contra de l’actuació policial que va tenir lloc el dia de l’intent de desallotjament de plaça de Catalunya, aquesta té la particularitat d’anar per la via penal i de ser col·lectiva. Algunes de les imputacions que demana l’acusació són per delictes de prevaricació, que presumptament hauria comès Felip Puig “per ser el primer responsabel que els antiavalots no anessin identificats”, i de retenció il·legal, que haurien comès els comandaments policials “per retenir algunes de les persones acampades al centre de la plaça”. Anaïs Franquesa, una de les advocades de l’acusació, afirma però que “també els acusem d’omissió a l’hora de controlar els policies al seu càrrec”.

Les imatges del 27 de maig van donar la volta al món. Així, tot i que cap dels agressors duia la identificació visible, “hi ha imatges en les que es veu la cara dels agressors, i durant la instrucció de la querella s’haurà de delimitar la responsabilitat de cadascú” assegura Franquesa. “L’obligació és que a partir de les imatges s’identifiquin”.

Extret del web del Setmanari La Directa.

 

Els Mossos estan detenint activistes del 15-M per actualitzar les seves fitxes fisiomètriques

(per: JESÚS RODRÍGUEZ / MANU SIMARRO , 03/10/2011)

El jutge Eloy Velasco només va signar citacions per anar a declarar a la seu de l’Audiència Nacional el dijous i el divendres vinent. Mossos d’Esquadra només va rebre l’ordre de notificar les citacions als domicilis de les persones identificades.

Fonts jurídiques consultades per aquest mitjà han pogut confirmar que el jutge de l’Audiència Nacional mai va ordenar cap detenció entre les 22 persones identificades pels mossos arran de la investigació de la protesta a les portes del Parc de la Ciutadella el 15 de juny. Així consta a l’expedient del cas. L’Audiència Nacional s’ha limitat a imputar 22 persones del moviment 15-M de Catalunya, que haurien comès presumptivament un delicte contra les institucions de l’Estat, contemplat a l’article 498 del Codi Penal amb penes d’entre 3 i 5 anys de presó. Tot i això, els Mossos d’Esquadra van detenir dilluns al matí tres persones quan sortien del seu domicili o de la feina. Una quarta persona de Sant Andreu de Palomar va ser detinguda dilluns a la tarda a la Rambla del Raval de Barcelona, quan es dirigia a treballar.

Llegir l’article sencer a Setmanari La Directa.