El procés judicial contra el 15-M de Barcelona perd força després de la declaració de vuit diputades

JESÚS RODRÍGUEZ | 14/12/2011 – Setmanari La Directa

La concentració davant del Palau de Justícia ha aplegat fins a 300 persones   ALBERT GARCIAEl procés judicial contra una vintena d’indignades processades pels fets del 15 de juny al Parlament de Catalunya perd un llençol a cada bugada. La declaració de vuit diputats aquest matí davant del jutge Eloy Velasco no ha reforçat les tesis de Manos Limpias ni de les mossos d’esquadra, tot el contrari, ha posat més dubtes sobre la versió oficial que sosté que els i les acusades van cometre un delicte contra les institucions de l’Estat. A preguntes de la defensa dels acusats, la majoria de parlamentaris han manifestat que no van passar por i que no van patir per la seva integritat física. Alfons López-Tena ha afirmat que el dispositiu policial organitzat al voltant del parc de la Ciutadella va generar majors dificultats per accedir a l’hemicicle que no pas l’actuació de les manifestants. Ernest Maragall, per la seva banda, ha explicat que estaria disposat a obrir un procés de mediació amb les persones encausades, i fins i tot ha dit que li agradaria seure a parlar amb elles. A aquestes declaracions cal sumar-hi el fet que dos diputats d’ICV, Joan Boada i Salvador Milà, han rebutjat la citació de l’Audiència Nacional i no s’han presentat a la seu del Palau de Justícia. Els ecosocialistes han dit, en roda de premsa a la seu del Parlament, que no s’han personat davant del magistrat per dues raons: no es senten perjudicats per aquells fets i no volen donar cobertura ni reconeixement a l’acusació popular del sindicat ultradretà Manos Limpias. Previsiblement Velasco ara els citarà a declarar a Madrid.

Les declaracions més contundents

Montserrat Tura, tot i haver manifestat en un primer moment que no creia que fos l’Audiència Nacional qui havia de jutjar els imputats, avui s’ha ratificat en el seu testimoni i ha afirmat que els que van cometre fets delictius hauran de pagar per les seves accions, sense especificar si només desitja ser rescabalada pels danys a una jaqueta, un mocador i una bossa, o vol anar més enllà i aconseguir una condemna de fins a 5 anys de presó per a l’indignat que li va dibuixar un gargot sobre la vestimenta. El diputat Jordi Turull ha parlat en nom dels parlamentaris del grup de CiU, i tot i dir que no volien criminalitzar cap moviment de protesta, ha confirmat que ells arribaran fins al final per aclarir els fets i “aconseguir una condemna per als agressors”. Del conjunt de manifestacions escoltades aquest matí al Palau de Justícia se’n deriva la conclusió de que el cas es desinfla. Ara serà el jutge Velasco i la fiscal assignada al cas qui hauran de decidir la continuació o no del procés d’instrucció cap a totes les persones imputades. L’escenari més plausible és que s’arxivi l’acusació –per manca de proves– contra algunes de les encausades i continuï contra la resta de manifestants imputades.

Tres-centes persones a l’exterior

Mentre tot això passava a l’interior de la sala, a l’exterior fins a tres-centes persones s’han arribat a manifestar contra la presència del jutge Velasco a Barcelona i la declaració dels diputats. S’han escoltat crits constants de rebuig al sistema polític actual, als representants parlamentaris, als mossos d’esquadra i als mitjans de comunicació. Cal recordar que l’expedient judicial del cas del Parlament es fonamenta en elements provatoris extrets de les imatges de vídeo i les fotografies que nombroses televisions i agències de notícies van entregar a la policia catalana després de rebre una ordre de la fiscalia. La discrepància amb la presència de les càmeres aquest matí ha arribat fins el punt que un grup de manifestants ha tallat un cable que Telecinco utilitzava per emetre en directe des de davant del Palau de Justícia. Cap a migdia s’ha desconvocat la protesta, poc després que s’hi afegís una concentració d’estudiants universitaris que fins aquella hora havien estat concentrats davant la seu del Comissionat d’Universitats de la Via Laietana en contra del pla de governança que vol retallar dràsticament els drets de participació de l’estudiantat i el professorat en els òrgans de decisió de les universitats.

Un jutge investiga tota la cadena de comandament policial dels fets de la plaça de Catalunya el 27-M

JESÚS RODRÍGUEZ | 01/12/2011 – Setmanari La Directa

Arrenca una investigació que portarà cua. El jutjat d’instrucció 4 de Barcelona ha decidit obrir diligències contra tota la cadena de comandament policial que va participar de les violentes càrregues policials el 27 de maig a la plaça de Catalunya. Aquell dia més de 300 policies van participar d’un macrooperatiu per a desallotjar l’acampada del moviment 15-M ubicada al centre de Barcelona, amb l’excusa oficial de netejar tota la zona de cara a la futura celebració de la victòria del Barça a la Champions. El magistrat Josep Maria Miquel Porres ha acordat en una interlocutòria datada l’1 de desembre, l’acceptació a tràmit de la querella que van presentar 55 persones afectades per aquelles càrregues, 48 de les quals ja han passat a declarar per seu judicial per tal de ratificar la seva voluntad de continuar amb el procediment penal per aquells fets. En el relat de fets el jutge recorda que durant les càrregues es van haver de lamentar un centenar de persones ferides i nombrosos objectes personals van desaparèixer o varen ser destruïts pels serveis de neteja comandats per l’Ajuntament de Barcelona.

Tota la cadena de comandament

El magistrat entèn que tota la cadena de comandament policial és la responsable d’aquells fets, i per això esmenta a Felip Puig (conseller d’Interior), Manel Prat (Director General de la Policia), Antoni Antolín (intendent de la regió metropolitana de Barcelona), David Bordas (sotsinspector de la Brigada Mòbil) i Assumpta Escarp (regidora de seguretat i mobilitat del PSC en el govern de Jordi Hereu). La investigació judicial, anirà dirigida cap a tots ells amb l’excepció de la figura del conseller Puig, ja que en tractar-se d’un diputat gaudeix de la condició d’aforat i això força que en el seu cas sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui l’investigui. Per tant, Prat, Antolín, Bordas i Escarp, així com altres comandaments que en el moment processal oportú siguin identificats com a coautors de delictes penals hauran de testificar en seu judicial. Caldrà veure la qualitat i la quantitat de preceptes penals que hauran d’afrontar, però la majoria es trobaran encuadrats en el capitol de vulneració de drets fonamentals. Els querellants demanen l’encausament de tots ells per fins a onze delictes i faltes: prohibició i dissolució d’una reunió pacífica, detenció il·legal, coaccions, amenaces, delicte contra la integritat moral, vexacions, prevaricació, lesions, danys, apropiació indeguda i furt.

application/pdf iconDocument original de la interlocutòria judicial