Catalunya Caixa ha venut el Banc Expropiat. Després de gairebé un any de
campanya durant la qual s’ha suspès dues vegades el procés, el propietari
ha canviat. No obstant això, el judici segueix en peus, serà el 29
d’abril. Fins ara la campanya havia estat l’eina utilitzada per intentar
que Catalunya Caixa retirés la denúncia, a dia d’avui després de la compra
del local per part de Manuel Bravo Solano, a través de la seva empresa
Antartic Vintage, és ell qui pot retirar-la. Ha ofert 12.000 € perquè ens
anem, però el Banc Expropiat no es ven. També ha dit que no pensa treure
la denúncia i nosaltres que seguirem fent tot el possible perquè ho faci,
sense ella no hi ha desallotjament.
L’actual propietari és tot un conegut de l’especulació immobiliària. És
l’apoderat de les empreses Antartic Vintage, SL; Gramer Development, SL;
Meridian *enter, SL; i Bokia Trade SL. I és administrador de Niki Gestion,
SL; Karner *Trade, SL; i Lubecsa Global, SL. L’empresa Antartic VIntage ha
comprat un paquet d’oficines a Gràcia entre les quals, a part del local
que utilitzem, també ha adquirit:
C/ Joan Blanques cantonada c/ Congost
C/ Bonavista 31-33
C/ Gran de Gràcia 194
C/ Verdi 244
C/ Pi i Margall, 45
C/ Gran de Gràcia, 194
Seguim amb la campanya, sigui qui sigui l’amo, contra qui sigui que posi
en perill el projecte; perquè encara que okupar comporta el perill del
desallotjament, amb la seva inestabilitat implícita, és aquesta eina la
que hem decidit utilitzar. Defensar el Banc Expropiat no és defensar només
un espai, és defensar el projecte que creix en el seu interior, és
defensar tots els petits nusos de les xarxes de suport que s’estan
gestant, és reforçar el tipus de relacions que volem construir. Creiem que
tot el que s’ha fet fins ara ha tingut el seu efecte, sabem que a
Catalunya Caixa li ha fet mal i que ha intentat jugar al desgast, fins que
finalment ha venut el local. Cada notícia d’actes de suport al Banc
Expropiat desbordava els nostres cors, cadascuna d’elles tenia el seu
sentit, el seu lloc i la seva forma de mostrar l’afecte; també cadascuna
d’elles era i és un trosset del que és el Banc Expropiat i de les seves
mil facetes, de totes aquelles que han omplert de contingut i de força les
accions de suport. Per tot això la campanya té ara més sentit que mai i
ara tenim dos objectius: d’una banda Manuel Bravo Solano i per l’altra
Catalunya Caixa
És Catalunya Caixa qui va posar la denúncia en el seu moment i no l’ha
retirat després de la venda, facilitant que el propietari no hagi de
tramitar-la. I encara que tal potser considera que se sortirà amb la seva
venent el nostre local, nosaltres no volem posar fi a aquesta relació tan
bonica que hem construït en els últims temps. L’amor és extens i encara
que li donarem tot el nostre afecte a Manuel Bravo Solano no per això
deixarem d’estimar a Catalunya Caixa i de recordar-li que les
responsabilitats van més enllà dels papers de propietat. Alhora, el nostre
veí Casal Tres Lliris té una denúncia a nom d’aquest banc, qüestió que no
oblidem.
Seguim endavant amb tot: amb les activitats, els moments, sortejant
conflictes, teixint xarxes i per descomptat amb la campanya, us esperem
per tot això, sense vosaltres no té sentit.
Manuel Bravo Solano retira la denúncia!
Catalunya Caixa desapareix i entrega les claus dels locals que et queden!
Nosaltres també som la Carboneria, som l’Entrebanc, som La Gordíssima, som
el Casal Tres Lliris, Som l’Ateneu Popular de l’Eixample, som Can Sanpere,
som Can Vies, som La Sèquia… som abril en lluita.
Banc Expropiat
Assemblea del barri de Sant Antoni 